INDISSOLUBILI

Francesca d'Alfonso

Del 30 de novembre de 2017 a l’11 de gener de 2018
Centre Cultural Sant Josep

"Cercant els límits"
11è Cicle d'Art Contemporani


Las figuras que componen esta pequeña colección son criaturas de un mundo imaginario y abstracto, pero igualmente frágil y perecedero.
Contra la huida del tiempo que borra el pasado y deja un vacío aterrador, estos fragmentos de vida quedan bloqueados indisolublemente dentro los frascos y suspendidos como en un sueño, evocando una existencia remota.
Rescatados de la oscuridad del olvido como en un museo de historia natural, estos organismos quieren expresar, con su pureza, la esperanza de que algo pueda salvarse de la supresión y que existan un orden y un sentido más allá del corto ciclo natural de vida y muerte.

En la exposición me interesa no solo poder enseñar la obra así como la he concebido, sino también poder sacar a la luz lo que generalmente queda más oculto, o sea toda la parte investigativa, los experimentos y los fracasos que durante años he afrontado para poder llegar a la idea así como me la había imaginado.





VIDA

Jordi Abelló Vilella

Del 21 de novembre al 19 de desembre de 2017
Centre Cultural Sant Josep

"Cercant els límits"
11è Cicle d'Art Contemporani


Estem elaborats de formes i estructures tan ben construïdes, complexes i infinitament petites que han fet que oblidem del que estem fets.

"Vida" és un projecte artístic que intenta situar de manera visual i plàstica l'origen de la vida. Aquest origen l'hem de situar en una platja oblidada del temps i plena de bacteris imperceptibles a l'ull. Una imatge que dista molt de la creació d'Adan i Eva per un déu.

Els fòssils més antics els hem de situar 3.500 milions d'anys enrere. I els nostres bacteris moderns  s'hi assemblen molt...És a partir de llavors que les cèl·lules experimenten una evolució sorprenent i desenvolupen les característiques biològiques actuals: diferents formes de transformació d'energia, moviment, sensibilitat, sexe, voracitat, sociabilitat i depredació. La vida en el nostre sistema solar té 5.000 milions d'anys.






ES SOLO EL PRINCIPIO

Raul Paez

Del 2 al 23 de novembre de 2017
Centre Cultural Sant Josep

"Cercant els límits"
11è Cicle d'Art Contemporani


sin un alma en la periferia,
su imagen humeante, se mueve entre el abandono  y el olvido.

armado y débil espera alguna sorpresa.

en sus bolsillos unos cuantos cristales rotos,
le revelan su verdadera eséncia.

otra vez el mismo gato y a su lado esa planta escúalida, 
que nace de entre los escombros.

entre la lucha y la rendición olvida lo que un día amó
no es capaz, las venas arden en su interior, no sabe donde va.

en la intimidad destruye y siente la conmoción

sus pasos levantan el polvo, confunden las miradas,
a lo lejos recuerda su piel y su olor.

ya no espera nada, no cree en el presente.

más allá del extraradio
                                                         se va,
se ha perdido en el tiempo, no quiere regresar.

el sonido del metal en la distáncia le advierte del nuevo día.
en su ropa el olor de asfalto fresco y húmedo.
no se siemte enfermo, apreta los dientes, quiere vencer.

es solo el principio.
                                                         raul paez rodriguez 2017









CRASHROOM

Rocio Verdejo

Del 10 de març al 14 d’abril de 2016
Centre Cultural Sant Josep

"Mirades i Accions"
10è Cicle d'Art Contemporani


En Crashroom la intención de Rocío Verdejo es tratar el complejo tema de la violencia de género con una perspectiva más neutra y respetuosa, aunque sin renunciar a la empatia.

A partir de las entrevistas y de una labor de documentación y estudio de casos, retrata el miedo, el aislamiento y la despersonalización que estas mujeres han sufrido en su vida, llegando al extremo de anularse completamente en los casos más graves.

En el ejercicio de buscar una metáfora visual que exprese ese “no existir por dentro” ha elegido dos elementos simbólicos, el espejo y la piel, para construir las imágenes de esta serie.
Con esta idea se plantea un retrato coral con cinco mujeres de todas las edades, una de ellas con su hijo, en un salón de baile de inspiración romántica, aludiendo con esto a la ironía recurrente en los casos de violencia por la que las víctimas y verdugos buscan amparo en una visión romántica del amor.



BORRAR EXCAVADORAS

Diego G

Del 17 de setembre al 8 d'octubre de 2015
Centre Cultural Sant Josep

"Mirades i Accions"
10è Cicle d'Art Contemporani
Cicle comissariat per Felip Alba Invernot


La metáfora de la excavadora como herramienta para derribar muros, tanto físicos como inmateriales, trasformada en una goma de borrar que nos sirva para hacer desaparecer esas normas, ordenanzas y leyes que no terminan de estar bien redactadas y ayudar a construir de nuevo una sociedad mas coherente con nosotros mismos y nuestro entorno

Las excavadoras muestran la fuerza de la construcción y de la destrucción. Construyendo los edificios de una burbuja inmobiliaria (el Algarrobito, Almería) y destruyendo espacios de creación comunitaria (Can-vies. Barcelona)

El espacio urbano ha de ser pensado como un fenómeno eminentemente social.
(Decía el filósofo H. Lefebvre en La producción del espacio). En un contexto en el que se fomenta que el urbanismo sea percibido por la sociedad como una mera técnica sin ideología, percatarse de que la realidad es diferente resulta imprescindible para transformar una potente baza del sistema en un aliado en su contra. Ciertos fenómenos urbanos – como la especulación o la gentrificación – no son evoluciones naturales de la ciudad, sino es producto de la inercia de ciertas estructuras político-económicas.

Si se puede utilizar la lógica de producción de la urbe con fines perniciosos, también se puede reivindicar el derecho a controlar estos mecanismos por parte de la ciudadanía. En este sentido 50 años después de lo dicho por Lefebvre, no estaría de más plantearse de nuevo aquello la revolución de nuestra época será urbana…





MURS-MUTS?


Diversos autors/res

Centre Cultural Sant Josep
Del 4 al 20 de juny de 2015

"Mirades i Accions"
10è Cicle d'Art Contemporani
Cicle comissariat per Felip Alba Invernot


L’exposició MURS-MUTS? conclou el Cicle d’Art Contemporani (Mirades i Accions) amb una mostra que vol donar a conèixer la visió que tenen de la societat les persones que, circumstancialment, viuen entre murs.
Fruit d’un dels objectius dels tallers artístics dels Centres Penitenciaris, crear “espais” on els interns puguin expressar-se lliurement a través de les seves produccions artístiques, es presenten peces que giren al voltant del concepte del MUR: Murs que segreguen, que contenen, que protegeixen, que oculten, que impedeixen, que fan de suport, que permeten el crit o el silenci...

Més de 10 nacionalitats, múltiples i diverses formes de veure i viure un mateix tema donen com a resultat aquesta mostra produïda en el Centre Penitenciari Lledoners a càrrec de la Teresa Cardeñosa, monitora de pintura del centre.





ACCIÓ - REACCIÓ


Alfonso Renza: "Los infantes"
Maria Frasquet: "Dolces tortures"
Caminando: "Crisalida"
BK.Line: "Censura"


Centre Cultural Sant Josep
Del 16 d’abril al 7 de maig de 2015

"Mirades i Accions"
10è Cicle d'Art Contemporani
Cicle comissariat per Felip Alba Invernot



MIRADA:  ACCIÓ - REACCIÓ

La segona exposició que s'emmarca dins del 10 Cicle d’Art Contemporani (Mirades i accions) es centra en la lectura que fan diversos artistes vers la societat, ja sigui en la seva forma més genèrica o en un àmbit concret, i la reacció desenvolupada en forma de crítica social que finalment és expressada en una acció artística.

Fotografia, instal·lacions i vídeo performance donen cos a aquesta representació de la realitat que ens envolta, obrint una panoràmica a les percepcions i visions de la societat contemporània i posant de manifest a la vegada, el valor del missatge en les manifestacions artístiques








ART URBÀ (A) SOCIAL

Col·lectiu de Diversos Autors

Del 23 de març al 10 d'abril de 2015
Centre Cultural Sant Josep

"Mirades i Accions"
10è Cicle d'Art Contemporani
Cicle comissariat per Felip Alba Invernot

El 10è cicle d’art contemporani (Mirades i Accions) proposa compartir mirades i accions que tenen lloc a la societat  actual i que desenvolupen manifestacions artístiques de caràcter marcadament social. La crítica com expressió i resposta mitjançant l’art, ja sigui a través d’artistes o sectors de la societat que ens descobriran altres punts de vista de la realitat.

Aquesta primera exposició d’obertura del cicle estarà conformada per tres àmbits. D’una banda un conjunt d’imatges “robades” a diferents parets del món, que porten la signatura de Bansky, una de les icones de l’activisme grafiter; d’una altra, una sèrie d’imatges anònimes recollides en diferents indrets de la ciutat, i la tercera serà una acció directa, una exhibició d’art mural amb la tècnica de estèncil. A càrrec de dos artistes de l’escena local.







ESTADO CRÍTICO

Il·lustracions de EL GURIS

Del 30 de maig al 10 de juny de 2011
Centre Cultural Sant Josep

Bàrbars!
8è Cicle d'Art Contemporani


El estado crítico surge de adentrarse en la cotidianidad, empapando la obra de elementos del día a día, jugando con la ironía, la sátira y el humor negro.
Es también una forma de expresar el estado crítico del autor, la necesidad de criticar y denunciar lo que se piensa, sin tener ningún tipo de contemplaciones, es un estado crítico constante. Es el mismo estado critico con el que también ve el mundo, las personas, los malos detalles oscuros de la humanidad, donde no se salvan ni si quiera los niños, personajes que  aprenden de mayores los malos hábitos  creando así un ciclo donde el estado critico parece seguir su bucle infinito.
Las exageraciones del día a día, las situaciones cómicas que florecen de la mas cruda sinceridad, no hacen de la obra una creación de imágenes gratuitas, sino una serie de mensajes en cada ilustración, donde la profundidad del mensaje suele ser irónica y desenfadada.


El Guris va néixer a Montevideo (Uruguai) l’any 88, es dedica al grafit i la il·lustració ha estudiat a l’escola Serra i Abella 








UN INSTANT, UNA VIDA

Claudio Perrone

Del 13 al 31 de gener de 2011
Centre Cultural Sant Josep

Bàrbars!
8è Cicle d'Art Contemporani


“El teatre i la música són dos arts que neixen i moren alhora; per tant, retenir fidelment aquest moment màgic de l’actuació en imatges es força difícil, i pocs ho aconsegueixen.

Claudio Perrone n’és un. Amb la seva mirada i la seva sensibilitat es capaç de calcar fotogràficament allò que l’ànima de l’espectador ha sentit , sense cap artifici, i, a més a més, combinant-ho amb la seva saviesa la barreja de colors.
Una simfonia per als ulls i el sentiment".

Javier Villena  actor i director






VISIONES DE UN VIAJE

Jorge Luis Legrá

Del 7 al 28 d'octubre de 2010
Centre Cultural Sant Josep

Bàrbars!
8è Cicle d'Art Contemporani


Visiones de un viaje és la historia del encuentro con la cultura afrocubana desde el exilio entre Gaudí y la modernidad le rindo homenaje a través de mi obra
J Legrá



Jorge Luis Legrá va néixer a Ciudad de la Habana el 1964, es va graduar a la Academia de Bellas Artes San Alejandro, és pintor i orfebre. Actualment viu a l’Hospitalet.







MIRROR

Fabián Fernández Caeiro

Del 4 al 23 de febrer de 2010
Centre Cultural Sant Josep

Bàrbars!
8è Cicle d'Art Contemporani


Un hombre se propone la tarea de dibujar al mundo. A lo largo de los años, puebla un espacio con imágenes de provincias, de reinos, de montañas, de bahías de naves, de islas, de peces, de habitaciones, de instrumentos, de astros, de caballos y de personas. Poco antes de morir, descubre que ese paciente laberinto de líneas traza la imagen de su cara.

(JL Borges)




MENSAJES AL VIENTO

Reme Domingo

Del 6 al 24 de novembre de 2008
Centre Cultural Sant Josep

Somnis i miralls
7è Cicle d'Art Contemporani


Una forma de expresar libremente mis ideas, pensamientos e inquietudes sin ningún tipo
de coacción, a la vez que hace pensar, bullir, trabajar y disfrutar a mi cerebro es: EL ARTE.
Todo ello, lógicamente repercute en mi vida cotidiana, la llena de energía y buenas vibraciones, 
aunque a veces y porqué no decirlo, en sensación de fracaso y frustración, pero desde luego, 
siempre, siempre...la hace más rica , intensa e interesante.
sólo y por estas sencillas razones, intento hacer... ARTE

¿qué maldades cometemos las mujeres para merecer un castigo como la pena de muerte?
Algo inquietante está pasando en la sociedad y es responsabilidad de todos detener esta locura, que solo se pude catalogar de terrorismo contra la mujer.
¿Acaso no somos las madres, hermanas, hijas… sus compañeras en la vida?

Este trabajo está inspirado y dedicado a todas estas mujeres, tanto de nuestra cono de otras culturas, que sufren en sus propias carnes estos terribles agravios.

A veces no hace falta una prisión para tener encadenada el alma,
Basta una finísima tela para estar dentro de la más terrible de ellas.





RECICLATGE I CULTURA: UN ART EN BRUT

Júlia Ortega

Del 25 de setembre al 13 d’octubre de 2008
Centre Cultural Sant Josep

Somnis i miralls
7è Cicle d'Art Contemporani


Tots els grans bullicis com ara Madrid, Barcelona…, són nuclis de porqueria. Aleshores  penso i decideixo:
- Aprofitant que jo visc en un gran bullici de porqueria del qual, jo m’he n’aprofito i m’abasto, (aliments, roba, mobiliari, electrodomèstics, material…)

Reflexiono: agafo i creo.

Creo! A partir de tota la porqueria que vais recopilant en cada un dels contenidors d’aquesta gran ciutat què és Barcelona.

Tot el conjunt de contenidors que hi ha desplegats per tota la ciutat; són com petites botigues, pertanyents a una gran superficie.

Podríem dir que Barcelona és un gran centre comercial ple de grans, mitjans i petits contenidors. Per tant, aquesta ciutat, engloba tot un conjunt de porqueria, de la qual, un tant per cent és material aprofitable per a la creació artística de baix cost.


Despès d’una setmana voltant per diversos contenidors de la ciutat i arreplegant tot tipus d’objectes, mobles, roba… m’he Adonai que això crea addicció. Ara sempre observo, m’apropo i rebusco en els contenidors en busca de materials extraordinaris. De vegades passo per davant d’algun contenidor i el deixo enrere icomenço a pensar en la quantitat d’objectes increíbles que poden haver allà dins, i penso qe he perdut l’oportunitat d’adquirir un meravellós i preuat material. Altres vegades torno enrere i miro en el contenidor, amb la dissort de no trobar res i d’altres BINGO… surts triomfant.

Aixì, d’aquesta manera he aconseguit uns materials que encaixen amb la identitat de cada barri i cumplir amb el meu objectiu, crear unes joies extravagants entre el Kitsch i el Trash: colors estridents, peces desproporcionades, exagerades, divertides i econòmiques.

Així d’aquesta manera podem arribar a fer una comparació:
“ Contenidor de brossa és sinònim  de Botigues d’art gratuïtes”

Sants

…”Sants, sants carrer de sants
Sants, sants sants
El que no trobis aquí enlloc o trobaràs
Vine a comprar a carrer de sants
A sants carrer de sants, sants sants”….

        “Sants Sants carrer de sants”. Aprofitant la gran campanya nadalenca, les nadales per megafonia, les llums al carrer i els grans eslògans del capital, que ens inciten a comprar, i…. a passejar pels carrers de la ciutat. Hem anat a parar a uns grans magatzems alternatius, plens d’articles nadalencs (majoritàriament boles de Nadal per l’arbre o altre tipus de decoració)que ens avancen o anuncien un pròsper Nadal. Així d’aquesta manera hem creat una peça ridícula, exagerada de grans proporcions que podríem comparar amb la campanya nadalenca dels carrers del barri de sants.

Zona Franca

       Darrer reducte industrial de la ciutat de Barcelona. Enclavament situat en territori duaner, perfectament delimitat amb tancaments físics i  amb connexió directe amb l’aeroport i amb el port de Barcelona.
       Bàsicament els materials que podem trobar en els seus contenidors són residus que formen part d’un procés de transformació industrial: Tot tipus de plàstics  termostables i termoplàstics, fibres, papers, cartrons, elements metàl·lics, llaunes d’oli i d’altres productes tòxics i corrosius.
       Endinsar-se a la Zona Franca és tenir accés lliure i gratuït a la Central del Trash.

Raval

       Al Raval tot s’hi  val.  Durant els anys 90  s’inicia un procés de canvi que modificà la identitat del barri. Un procés encara vigent on proliferen galeries d’art, locals d’oci, restaurants, bars, discos i  botigues Chics de moda. Evidentment les deixalles que podem trobar en els contenidors dels seus carrers són el resultat d’una societat multicultural  que es desprèn dels seus objectes de manera accelerada. Tot té cabuda  l’extravagància, l’exageració, el mal gust, la porqueria, la brutícia, la desproporció, estrambòtic, presumptuós, pompós,  “hortera”, “cutre”, la magnificència i la  bullícia són de l’ho més Kitsch.

Eixample

       Situat en el cor de la ciutat. L’Eixample casal de la burgesia catalana per excel·lència. Ens situem en un barri on els objectes de rebuig passen a ser de selecció.
       Els contenidors perfectament disposats en els seus carrers, nets, on la classificació de les escombraries facilita el reciclatge i evidencia el que podem trobar: des de roba de marca fins a joguines perfectament conservades.

Sarrià

En busca del tresor. Arribem a la part alta de la ciutat on la seva població es de classe benestant. Buscant i rebuscant en aquest indret, podem tenir la sort de trobar en els seus escassos contenidors, peces o objectes de valor, simbòlics o històrics. Raó per la qual podem comparar el contenidor amb un gran bagul, ple de riquesa, com si realment la nostra troballa fos un gran tresor.
       Així l’artista, cercant material, és converteix en un pirata saquejador i explotador de les escombraries.








ASSEMBLAGES

Martine Saurel

Del 19 de juny al 12 de juliol de 2007
Centre Cultural Sant Josep

Matèria Primera
6è Cicle d'Art Contemporani

Aquellas horas sostengo en mis manos
como se guardan piedras o cenizas...

Pablo Neruda





DEL BLANC AL BLAU

Josefa Hernández Rodríguez

Del 15 al 31 de maig de 2007
Centre Cultural Sant Josep

Matèria Primera
6è Cicle d'Art Contemporani

Serie de color azul.
Obra comprometida con el tiempo, con la realidad social, con las mujeres que aún tienen anulada su voz.
Invito al silencio, a un silencio vivo, al silencio como reflexión, en clave de azul.

Material: pigmento puro, material encontrado, tela, cuerda, pequeños textos, DVD, instalación, forman la obra "Del Blanc al Blau" y la visión particular en forma de palabra del grupo literario Taula Kabish.